Bloc | Jordi Carrio

Tàpies: Immortal

2012-02-06T12:49:00.000+01:00

6 de febrer de 2012: Antoni Tàpies ha mort.

La seva obra i el seu mestratge ens acompanyaran sempre !

Aquest poema el vaig escriure els dies en que es va reobrir la Fundació:

PER VIURE
A Antoni Tàpies

…perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
Joan Salvat-Papasseit

Et criden cel i terra. A l’aire hi ha suspès el somni del núvol i cadira. El mitjó és al seu lloc. Ulls endins, tot es resol en llum: com una catedral de llum i silencis escollits, les clarors que el cor et dicta, un blanc pur visible a l’ànima. El teu silenci és el perfil de l’horitzó. El teu silenci no és ceguesa. Hi veus amb les mans i deixes el crit en la respiració de la matèria, en la quietud. Les teves mans, plenes de dibuixos i de pols de terra als dits.

Ara ens convides a entrar al teu cap i ens ofereixes els llocs de l’art, la certesa vivent de la ferida, del senyal, de la mort que neix a la vida. Prenen un nou significat la reverberació de la llum i l’agitació del buit i a l’ànima no li pesa el cos. Adés i ara vessen ceres i mels. Revelen sentit negres espessos i ocres intensos: tot i l’u, el que no és, la noció del temps, la immensitat del pensament, la força moral. El teu silenci l’aplego i el guardo amb el nom de les coses.

Tot, per viure.

Barcelona, Fundació Tapies, març 2010.


The New York Times: Andreu Dalmau/European Pressphoto Agency. Mr. Tàpies in Barcelona on his 85th birthday, in 13-12-2008. (A l'acte de presentació de "Tàpies escriu" al Convent dels Àngels)

L'estació de Portbou [escriptura en curs]

2012-02-04T12:00:00.000+01:00

Si veus les coses

amb gest de comiat

t'hi pots fondre més

Feliu Formosa

Àngelus novus (*) Paul Klee, 1920

Només demano

que no em girin els ulls
Felícia Fuster

L'estació

Tot això és mort. Tant és. Em veig com si dins el meu cap

veiés un altre. Jo sóc el que no té fe. Però mai prou.

Em pren el pols qui em mou la sang?

A la ment hi ha una mena d’error més enllà

del gènere de les coses i de l’escenari dels sentits.

A l’estació de Portbou hi ha una via morta

amb el voltatge precís, on les desfetes i les victòries

s’hi estavellen. On les onades s’hi estavellen i el món embogeix.

L’invers de tot. De nit els rails s’estremeixen i s’hi escorxen

les estrelles. De pedra seria el mar si s’hi aturés.

Tanmateix hi ha silenci. Tot calla. El calendari és cec:

en aquest enlloc els temps es fan miques a la mercé dels vents.

−(Aleshores tot això abans d’ara és Història.)

Ningú no pot ajudar-me. On sóc no sóc. Però mai prou.

Només demano que no em girin els ulls.

Res. No demano cap cel. Però mai prou.

Sota l'estació de Portbou, agost 2011. Foto: jcf

_______________________________________________________________

L'estació de Portbou en construcció, 1928

L'estació de Portbou. Foto: Fons Emili Massanas i Burcet

L'estació de Portbou amb màquina de vapor

(*)L'àngel de la història

Angelus Novus | TESI IX

Tinc les ales a punt per enlairar-me

i amb gust tornaria enrere.

Si en aquest temps d'ara em deturés

tindria ben poca sort.

Gerhard Scholem, Gruss vom Angelus

Hi ha un quadre de Klee anomenat Àngelus Novus. Hi veiem un àngel que sembla allunyar-se d’alguna cosa mentre la mira fixament. Té els ulls desorbitats, la boca oberta i les ales desplegades. Aquest és l’aspecte que ha de mostrar necessàriament l’àngel de la història. El seu rostre està encarat al passat. On a nosaltres se’ns presenta una cadena d’esdeveniments, ell només hi veu una sola i única catàstrofe que no deixa d’amuntegar ruïnes sobre ruïnes llançades als seus peus. Voldria aturar-se, resucitar els morts i reparar allò destruït. Però des del Paradís bufa una tempesta que s’ha aferrat a les seves ales, tan forta que ja no pot tancar-les. La tempesta l’empeny irreductiblement cap el futur, al qual li dóna l’esquena mentre davant d’ell les ruïnes s’amunteguen fins el cel. Aquesta tempesta és allò que anomenem progrés.

Walter Benjamin “Theses on the Philosophy of History”

Sota l'estació de Portbou, agost 2011. Foto: jcf

____________________________________________________________

L'estació de Portbou - poemes en curs:

L'estació

Àngelus Novus (a Walter Benjamin i Gerhard Scholem)
Café Müller (a Pina Bausch)

La rosa de foc
La caiguda d'Ícar (a V. H. Auden)
Zugzwang
Europa després de la pluja (a Max Ernst)

Film socialisme (a Jean-Luc Godard)

.../...
________________________________________________________________________________

El pla dels albats [Escriptura en curs]

2012-02-01T00:00:00.000+01:00

El Pla dels albats. Olerdola. Foto: MAC

AQUEST COP DE MARTELL BÉ VAL UN LLIBRE !

Projecte de publicació a partir d'una escultura de
Pilar Montserrat

[2012]

-treball en procés-


Ànima (l'escultura)