PER VIURE
A Antoni Tàpies
…perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
Joan Salvat-Papasseit
Et criden cel i terra. A l’aire hi ha
suspès el somni del núvol i cadira. El mitjó és al seu lloc. Ulls
endins, tot es resol en llum: com una catedral de llum i silencis
escollits, les clarors que el cor et dicta, un blanc pur visible a
l’ànima. El teu silenci és el perfil de l’horitzó. El teu silenci no és
ceguesa. Hi veus amb les mans i deixes el crit en la respiració de la
matèria, en la quietud. Les teves mans, plenes de dibuixos i de pols de
terra als dits.
Ara ens convides a entrar al teu cap i
ens ofereixes els llocs de l’art, la certesa vivent de la ferida, del
senyal, de la mort que neix a la vida. Prenen un nou significat la
reverberació de la llum i l’agitació del buit i a l’ànima no li pesa el
cos. Adés i ara vessen ceres i mels. Revelen sentit negres espessos i
ocres intensos: tot i l’u, el que no és, la noció del temps, la
immensitat del pensament, la força moral. El teu silenci l’aplego i el
guardo amb el nom de les coses.
Tot, per viure.
Barcelona, Fundació Tapies, març 2010.
El primer paràgraf d'aquest poema tanca l'editorial "un home de lletres" dedicat a Tàpies al Cultura de El Punt Avui de 9 de febrer de 2012: