---------------------------------------------------
Presentació Fin’amor
(text de la intervenció de jordi Carrió)
Sala Oriol Bohigas, Ateneu Barcelonés,
dilluns 2 de desembre de 2013
Fin’amor és el meu primer llibre sense notes ni endresses, una contenció ben
poc habitual en mí.
Aquí, sí, van ara els agraïments:
a totes i tots
els que m’heu inspirat i ajudat a fer el que he publicat fins ara. Des de Maïs l’obra absent a L’estació de Portbou en procés
d’escriptura.
i, per aquest Fin’amor, a les “midons”
de la meva vida ...
i a Vinyet
Panyella, que ha fet que un poemari sigui un llibre i ens ha regalat el seu
Pòrtic amb tres tornaveus a Jordi Carrió
i Maria Espeus...
i a l’editor Quim
Curbet que ens ha ofert “vincles”, la col·lecció, per materialitzar-lo.
i a Jordi
Llavina que s’hi ha sumat amb el seu escrit La cambra fosca i el cos solar o l’agafall de doble ansa: poesia i
fotografia...
i als meus
estimats Maria Espeus, per les fotografies, i Pere Torrent, Peret, pel seu disseny ...
O sigui: aquest
llibre és obra de 5 poetes: Peret, Maria Espeus, Jordi Llavina, Vinyet Panyella
i el que us parla. En nom de tots, gràcies Quim Curbet.
Agraeixo
especialment la lectura dels poemes i l’acompanyament musical a Alba Pujol
i Pau Carrió (els escoltarem tot seguit), a Marc Permanyer la
projecció de les imatges, a l’Ateneu la generosa cessió de la sala, i a totes
i tots els que m’acompanyeu en aquest acte, la vostra
presència.
Els dies que vindran, el llibre, va
deixar sobre la taula entre els esborranys descartats, aquest poema, "Les
dones i els dies", escrit el 2005 i que ara dic: Que mai no t’abandoni la presència
serena de la tendresa, el desig i el misteri. Que sempre t’acompanyin, com ara,
les dones i els dies.
Vinyet Panyella i Jordi
Llavina, als qui va, de nou, l’agraiment, us han parlat de Fin’Amor amb
una potser excessiva generositat .../... Jo aprofito
l’avinentesa i us parlo dels “amors” que he escrit fins ara:
"L’amor del fons de l’ànima, que té cos i té nom, que té arrels i fruits,
l'amor per l’estimada que pot donar-te raó de tu, d'un tu que ets
tu-que-l’estimes de sempre i per sempre, més enllà de l’amor d’ara, per
l’estimada que t’atreu i et commou com mai…a "La garriga" de Pols de vidre, a "Juny" i
"Sis minuts, cinquanta-nou segons", de Els dies que vindran; al poemari "A Mo ara", tot ell; i als poemes "Tarda
d'hivern", "L'hivern encara" i "La vida" del Reduccions 98-99.
L’amor amical per Plena-de-llum, l’amor carnal, jove i impensat, el llampec
d’aquell instant que sempre perdura… a "La memòria del cos" de Els dies que vindran.
L’amor per l’amiga (l’amiga i la seva obra) que sap "esculpir” la vida,
que sap redreçar la línia de l’horitzó i passar a l’altra vessant de l’ànima,
als poemaris “A ull nu” i “L’univers Maïs” del llibre/escultura Maïs, l’obra absent.
L’encantament d’un estiu per la noia de mirada densa, de qui mai no has descuidat
l’encís entre les flors dorments de les hortènsies… a "Diari intim"
de Els dies que vindran.
L’amor per l’amiga que sap hissar, com ningú, les veles de l’amistat a “Veles
blanques” de Els dies que vindran.
L’amor per l’amiga d’ulls estelats i mans albades, l’amiga estimada com un lleu
oreig, com un rastre de carícia que no voldries perdre… a "Es la llum la
certesa" i "L'airedolç" de Els
dies que vindran; i a "L'instant fugaç" -inèdit-.
L’amor de ficció, on hi pots projectar les vivències de tots els amors
que has viscut, l’amor per “Elena”, virtuosa de cambra de la Capella Reial,
benamada amiga d’ulls verds amb aire de dama, a molts dels poemes de Suite Barcelona 1710 -1715, (2011) de
fet un poemari que tracta “de l’amor en temps de guerra” com diu Santanach a
l’Epíleg.
I aquest enamorament intens per l’amiga secreta i blanca , un amor somniat i
immaterial –¿del tot imaginat?– commovedora il·lusió de l’esperit que et fa
sentir trovadoresc com l'occità Folquet de Lunel al segle XIII...
"Tant fin’amors totas horas m’afila ma voluntat, qu’ieu de lauzar m’afil
midons"
... I tots els amors que visc -i no es
sobreposen!- els amors que, amb designi o sense, escric i proclamo."
Finalment, avui, que no dic
els meus poemes, (ho farà molt millor l’Alba), us vull llegir el poema de
Vinyet Panyella amb el que ella clou el seu pòrtic:
Fin’amor, fin’amor,
la mirada revela
les ombres del cos,
el poema és conjur
al roent de l’amor
i és l’últim refugi
enfront de la vida
i enfront de la mort.
------------------------------------------------------------------------------
Aqui van 5 dels 15 poemes de Fin'amor publicats a la revista
POETARI num 3 de juny de 2013,
escollits per Vinyet Panyella:
