La mà de neu
L’aire breu d’un sospir et fa tèmer de nou un incendi: no pots contenir el desig d’un cos d’amor emergit alçant-se de nou. El desig que posi la seva mà de neu sobre les teves ferides. Tu tens només set -no escapa a l’incendi la ment- tens set als llavis, als ulls i a la pell, tens set, i la veus al teu pensament. Saps bé com et viu.
Lluites amb tu mateix
i et fas estelles.
juny 2014
Amb llavis d'aigua
el mundo nace cuando dos se besan
Octavio Paz
La seva mirada sosté la
llum del vespre. El món torna a ser visible pel seu cos. Tots els dies, totes
les hores, es fonen en un sol instant: la vida per viure i la viscuda.
El sol, avui, la vesteix del color del teu desig i el
teu pensament la despulla. Com despulla aquesta escriptura emergida lletra a
lletra, indesxifrable, escrita sobre la teva pell. Que es desfà si la toques.
Que s’esvaeix en recordar-la.
Escrius “el món neix quan dos es besen” i la
somnies de nou, com una onada.
Una onada
que et tanqui les ferides
amb llavis d’aigua.
juliol 2014
Ara amb més amor, com aigua dins la mar, la mirada, et fas ulls abocats
als seus ulls.
Ara amb més amor, sense que la teva mà vagi més lluny de la teva mà, sents la flama de les seves mans benignes.
¿Lleu en la tranparència,
és ella de nou,
la plàcida presència?
juliol 2014
Creix el delit
Amb llum constel·lada, als seus ulls hi
miralleja l’alba. S’alça el vestit de setí de la boira i li llu la pell. Li llu
la pell, i els teus ulls palpen el seu cos com si fossin tacte, com si fossin mans encegades per la llum
del desig.
Creix el delit,
el do subtil
de la paraula gemmada.
de la paraula gemmada.
agost 2014
