Just ara
A la llum dels seus ulls
les paraules s’inclinen masssa sovint
al silenci
i el que dius és sempre lluny del que
diries
just ara que els llavis besen la set,
just ara, cal que les pronunciis:
voldries els teus llavis, seus.
voldries els teus llavis, seus.
març 2015
"il faut
tenter de vivre"
Paul Valery
Si
li dius que l’estimes…
On hi ha blanc hi ha espai disponible al traç. Quan deixes coses sense dir i t’aferres més als punts suspensius que a les paraules, et pot semblar que t’apropis a l’esperit oriental, a la nuesa de l’espai buit. Un blanc, un buit, una renúncia, deixen lloc al que vindrà. Però, encara que “il faut tenter de vivre", la veritat és que penses que és tard, i tens por, i deixes coses sense dir, i deixes coses sense fer, i tornes al blanc, al buit, i renuncies a segons què de la vida pensant que el que vius és un amor impossible, i de nou escrius voldries els teus llavis, seus, i somnies la dolçor d’un bes sense fi mentre escoltes If I Tell You I Love You, Impossible love, i So we meet again, de la Gardot…
i dubtes
si la beses als llavis
així que la vegis de nou.
març/juny 2015
-------------------------------------------------------------------------------------------------
La mà de neu
L’aire breu d’un sospir et fa tèmer de nou un incendi: no pots contenir el desig del seu cos d’amor emergit alçant-se de nou. El desig que posi la seva mà de neu sobre les teves ferides. Tu tens només set -no escapa a l’incendi la ment- tens set als llavis, als ulls i a la pell, tens set, i la veus al teu pensament. Saps bé com et viu.
Lluites amb tu mateix
i et fas estelles.
juny 2014
Amb llavis d'aigua
el mundo nace cuando dos se besan
Octavio Paz
La seva mirada sosté la
llum del vespre. El món torna a ser visible pel seu cos. Tots els dies, totes
les hores, es fonen en un sol instant: la vida per viure i la viscuda.
El sol, avui, la vesteix del color del teu desig i el
teu pensament la despulla. Com despulla aquesta escriptura emergida lletra a
lletra, indesxifrable, escrita sobre la teva pell. Que es desfà si la toques.
Que s’esvaeix en recordar-la.
Escrius “el món neix quan dos es besen” i la
somnies de nou, com una onada.
Una onada
que et tanqui les ferides
amb llavis d’aigua
juliol 2014
Ara amb més amor, com aigua dins la mar, la mirada, et fas ulls abocats
als seus ulls.
Ara amb més amor, sense que la teva mà vagi més lluny de la teva mà, sents la flama de les seves mans benignes.
Lleu en la tranparència,
és ella de nou,
la plàcida presència
juliol 2014
Creix el delit
Amb llum constel·lada, als seus ulls hi miralleja l’alba. S’alça el vestit de setí de la boira i li llu la pell. Li llu la pell, i els teus ulls palpen el seu cos com si fossin tacte, com si fossin mans encegades per la llum del desig.
Amb llum constel·lada, als seus ulls hi miralleja l’alba. S’alça el vestit de setí de la boira i li llu la pell. Li llu la pell, i els teus ulls palpen el seu cos com si fossin tacte, com si fossin mans encegades per la llum del desig.
Creix el delit,
el do subtil
de la paraula gemmada
agost 2014
de la paraula gemmada
agost 2014
