Lateral : bloc de notes al marge, a propòsit de les publicacions altres i les escriptures en curs

dimecres, 18 de març del 2015

fin'amor II (escriptura en curs 2014-2015) Just ara / Si li dius que l'estimes / La mà de neu / Amb llavis d'aigua /Ara amb més amor / Creix el delit


Just ara

A la llum dels seus ulls
les paraules s’inclinen masssa sovint al silenci
i el que dius és sempre lluny del que diries

just ara que els llavis besen la set,
just ara, cal que les pronunciis:
voldries els teus llavis, seus.

març 2015

"il faut tenter de vivre"

Paul Valery



Si li dius que l’estimes…

On hi ha blanc hi ha espai disponible al traç. Quan deixes coses sense dir i t’aferres més als punts suspensius que a les paraules, et pot semblar que t’apropis a l’esperit oriental, a la nuesa de l’espai buit. Un blanc, un buit, una renúncia, deixen lloc al que vindrà. Però, encara que “il faut tenter de vivre", la veritat és que penses que és tard, i tens por, i deixes coses sense dir, i deixes coses sense fer, i tornes al blanc, al buit, i renuncies a segons què de la vida pensant que el que vius és un amor impossible, i de nou escrius voldries els teus llavis, seus, i somnies la dolçor d’un bes sense fi mentre escoltes If I Tell You I Love You, Impossible love, i So we meet again, de la Gardot… 

i dubtes 
si la beses als llavis 
així que la vegis de nou.


març/juny 2015


les cançons: si et dic que t'estimo / amor impossible / així que ens trobem de nou de Melody Gardot es troben a spotify



-------------------------------------------------------------------------------------------------


La mà de neu

L’aire breu d’un sospir et fa tèmer de nou un incendi: no pots contenir el desig del seu cos d’amor emergit alçant-se de nou. El desig que posi la seva mà de neu sobre les teves ferides. Tu tens només set -no escapa a l’incendi la ment- tens set als llavis, als ulls i a la pell, tens set, i la veus al teu pensament. Saps bé com et viu.

Lluites amb tu mateix
i et fas estelles.
 


juny 2014



Amb llavis d'aigua

el mundo nace cuando dos se besan
Octavio Paz
 
La seva mirada sosté la llum del vespre. El món torna a ser visible pel seu cos. Tots els dies, totes les hores, es fonen en un sol instant: la vida per viure i la viscuda. 
El sol, avui, la vesteix del color del teu desig i el teu pensament la despulla. Com despulla aquesta escriptura emergida lletra a lletra, indesxifrable, escrita sobre la teva pell. Que es desfà si la toques. Que s’esvaeix en recordar-la. 
Escrius “el món neix quan dos es besen” i  la somnies de nou, com una onada.

Una onada 
que et tanqui les ferides 
amb llavis d’aigua 

juliol 2014


Ara amb més amor
 
Ara amb més amor, com aigua dins la mar, la mirada, et fas ulls abocats als seus ulls.

Ara amb més amor, sense que la teva mà vagi més lluny de la teva mà, sents la flama de les seves mans benignes.

Lleu en la tranparència,
és ella de nou, 
la plàcida presència 

juliol 2014 


Creix el delit 

Amb llum constel·lada, als seus ulls hi miralleja l’alba. S’alça el vestit de setí de la boira i li llu la pell. Li llu la pell, i els teus ulls palpen el seu cos com si fossin tacte, com si fossin mans encegades per la llum del desig. 

Creix el delit, 
el do subtil 
de la paraula gemmada 

agost 2014