 |
La veu que estimes
Lleuger de tu, tanques els ulls i sents la respiració concèntrica, com d’una superfície d’aigua, l’amor que creix, l’amistat, l’amor en infinites ondes, com una paraula dita a l’aigua de l’ànima, a l'aire de l'ànima, una veu que travessa les aparences d’aquesta casual manifestació anomenada vida, que sempre vol tornar-se ella mateixa vida, i et commou, tota pura blancor, sublim, serena, i el seu silenci ja no és una espasa, i et penses mar rendit al seu blau, on a cada onada torna, clara, idèntica, la veu que estimes, l’amiga.
A Montserrat Figueras, in memoriam.
Claustre del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, novembre 2012.
Claustre del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, novembre 2012.
 |
