Lateral : bloc de notes al marge, a propòsit de les publicacions altres i les escriptures en curs

dilluns, 23 de novembre del 2015

La veu que estimes [el que estimes / poemes dispersos]




La veu que estimes


Lleuger de tu, tanques els ulls i sents la respiració concèntrica, com d’una superfície d’aigua, l’amor que creix, l’amistat, l’amor en infinites ondes, com una paraula dita a l’aigua de l’ànima, a l'aire de l'ànima, una veu que travessa les aparences d’aquesta casual manifestació anomenada vida, que sempre vol tornar-se ella mateixa vida, i et commou, tota pura blancor, sublim, serena, i el seu silenci ja no és una espasa, i et penses mar rendit al seu blau, on a cada onada torna, clara, idèntica, la veu que estimes, l’amiga.

A Montserrat Figueras, in memoriam. 
 Claustre del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, novembre 2012.


http://bettoarcos.com/wp-content/uploads/2012/06/MontserratFigueras.jpg